Ens disposem a analitzar una sèrie de partits de la Lliga Alemanya. No només analitzarem alguns dels aspectes tecnicotàctics individuals més utilitzats pels jugadors dels equips, sinó que per a l'observació, ens hem basat en un esquema de les fases de joc, tant en atac com en defensa. D'aquesta manera es podrà veure que el que hem analitzat és: Basant-nos sempre en aquest esquema, hem estudiat el següent partit: KIEL- S.G. W ALLAUGUMMERSBACH Un cop analitzats, hem estudiat les dades n'hem tret les conclusions que al final exposarem.
Anàlisi
Després d'analitzar aquests partits, ens endinsarem a descriure les situacions observades i farem especial èmfasi en les diferents fases del joc:
• La fases de l'atac amb possessió de pilota.
• La fases de la defensa quan l' adversari s'apodera de la pilota.
Fase de l'atac
En la primera fase del cicle del joc d'atac, ens trobem amb el contraatac. En els diferents partits observats, la majoria dels contraatacs es realitzen per pèrdues de la pilota de l'equip amb la possessió de la pilota, per passades dolentes, etc.
Una altra fase del joc d'atac és l'anomenat contraatac ampliat que també utilitzen els equips alemanys. El tipus de transició que més vegades es produeix en aquests partits és aquella en què la pilota surt paral·lela a la línia de banda per acumular la defensa cap a aquell costat i després realitzar una passada cap a l'altre costat, amb l'objecte de buscar els espais lliures en la zona contrària. També és bastant utilitzada la distribució per carrils. Aquesta sol acabar quasi sempre amb el llançament dels extrems.
Fase de la defensa
Aquesta part la dividim en quatre. La primera l'anomenem replegament i està en contraposició al contraatac de primera onada. Hem observat que els equips alemanys no tenen molt benestructurat el replegament. Creiem que és degut al fet que aquests equips utilitzen poc el contraatac.
La següent fase és la temporització del contraatac en contraposició del contraatac de segona onada. D'aquí deduïm que els equips alemanys no utilitzen molt el contraatac ja que prefereixen l'atac posicional, amb i sense circulació.
En la fase d'organització de la defensa, el sistema més utilitzat pels equips alemanys que hem observat és el 6:0 amb anticipació, que ho utilitzen perquè en els equips hi ha bons llançadors a distància i excepte excepcions no tenen segones línies hàbils i amb mobilitat.
L'última fase és el desenvolupament de la defensa, en la qual parlarem de totes les accions que es produeixen per portar amb èxit una bona defensa.
CONCLUSIONS
1.Respecte o les fases d'atac
Les dades semblen indicar la necessitat d'entrenar amb major freqüència. Les dues primeres fases del contraatac, atès que la xifra del quasi 30% d'errors és excessiva per a una de les situacions que se suposa que finalitzen els jugadors sols contra el porter. Amb respecte a l'organització i desenvolupament de l'atac, s'observa la necessitat de treballar el sistema fix 2:4 per ampliar recursos tacticocol·lectius en cas de necessitat. També es fa imprescindible la creació d'estratègies concretes per als períodes de temps en què s'actua amb un o dos jugadors menys.
Respecta a la fase defensa
La manca de contraatacs fa que aquestes dues fases siguin poc precises i poc estructurades. Seria convenient l'entrenament d'aquestes per desenvolupar- les de manera harmònica i eficaç.
En el desenvolupament de la defensa i davant de les dades observades, convindria utilitzar defenses individualitzades amb major o menor espai, defenses zonals molt profundes on els elements tals com l'empait, dissuasió, intercepció, etc.. fessin major acte de presència.
BIBLIOGRAFIA:
· Riera, J (1989) Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportiva. INDE, Barcelona
