Futbol

De tota la vida he jugat a futbol,

Esport col·lectiu: “són els esports on dos equips formats per varies persones, s’oposen als seus adversaris, a la vegada que cooperen entre si amb la possibilitat d’interrelacionar-se directament mitjançant el mòbil que està en joc.” Parlebás (1988).

Esport d'equip: “Auto-organització d'un grup que s'enfronta a un altre amb interessos antagonistes, que comparteixen un espai i unes regles comunes. Grehaine (2005)

concretament des dels 5 anys, vaig començar a l'escola de futbol de Sant Pol de Mar. Més tard vaig anar a Blanes, Lloret, Tordera i Ca la Guidó que es una barriada de Blanes. Al llarg dels 15 anys que porto jugant a futbol he pogut observar diferents tipus de tàctiques i estratègies dels diversos entrenadors que he tingut. He tingut 3 entrenadors que m'han marcat més en el temps que porto jugant a futbol. El primer va ser Jaume Coll que ens coneixia a la perfecció de feia uns anys i va fer un gran equip, gracies a ell vam assolir 2 ascensos seguits, amb ell vam aconseguir realitzar un futbol molt directe, guanyàvem els partits pràcticament en 30 minuts i desprès seguíem atacant amb menys intensitat però sempre deia que ho primer era disfrutar al camp i si guanyàvem millor.. Més tard vaig tindre un entrenador que ens feia jugar al “patadon” no li importava que juguéssim malament a més a més sempre feia critiques molt dures, nomes l'interessava guanyar i va crear un mal ambient al vestuari. L'entrenador que em va semblar més correcte va ser Rafa Gil que li agradava molt treballar amb la pilota, tot ho fèiem amb pilota, fins i tot els escalfaments.

Em centraré en un partit que vaig jugar quan estava al blanes i vam jugar contra el Lloret. Des del començament tots dos equips no creàvem ocasions ja que els entrenadors van proposar una tàctica molt defensiva ja que tots dos equips ens jugàvem el liderat, va ser més aviat una conservació de pilota entre tots dos equips, quan la perdia un l'altre tampoc era capaç de crear ocasions. A la segona part vam sortir tots dos equips molt més oberts i més agressius, gracies a això vam poder tindre moltes ocasions tots dos equips i faltes al voltant de l'àrea. El partit vam guanyar-lo gracies a l'estratègia en una falta una mica escorada, vam realitzar una jugada assajada que consistia en col·locar un jugador al costat de la barrera per molestar-la i amb un pase precís fer-li pa passada al jugador en qüestió i aquest amb un moviment deixar la barrera enrere i xutar a plaer.

Volei Platja: Jugada Herrera-Gavira vs Brink-Reckermann

Article de Tàctica

Anàlisis ofensiu i defensiu de Pablo Herrera

Esports Col·lectius: Tàctica

Bernat Llobet

Grup: German Delgado, Kim Blanch i Ferran Espriu

21/10/2010

En el partit de vòlei platja entre la millor parella espanyola del moment i 3era del rànking mundial, Pablo Herrera i Adrian Gavira, contra la millor parella alemanya del moment i 2na del rànking mundial,  Julius Brink i Jonas Reckermann, en el matx on es disputava la final de la prova del campionat del món a Àustria, analitzarem una jugada del 3er set, on faré un anàlisis ofensiu i defensiu tàcticament de Pablo Herrera.

La jugada pertany a l’últim set del partit, per tant les dues parelles ja duen la fatiga dels dos primers sets, i la seva concentració i resistència física és molt inferior a la del principi del partit. Això repercutirà en el joc de les dues parelles, i sobretot en la tàctica que han de fer servir per intentar guanyar el partit.

La jugada s’inicia amb el servei per part de l’equip espanyol, Pablo Herrera, amb un servei xino que sempre dificulta la seva recepció. La parella d’Herrera li marca un 1 amb un dit a cada mà, que vol dir que ell bloquejarà la línia del que remati dels contrincants, i ell s’haurà de posa a la diagonal. El oposat alemany realitza una bona recepció, la qual facilita la col·locació de dits del seu company, i el oposat fa un remat fort a la diagonal, evitant el bloqueig espanyol, i impactant la bola a les mans d’Herrera. La defensa no va ser del tot bona i la pilota va sortir cap a l’aire i gairebé fora del camp. El bloquejador espanyol va sortir corrents a buscar la pilota, tot i el salt del bloqueig i el canvi de ritme tant explosiu, arriba de manera que d’esquenes pot aixecar la bola i impulsar-la exactament a la zona d’atac. Per tant, en Pablo Herrera que havia defensat, té una molt bona col·locació d’esquenes del seu company, per rematar a la línia, evitant el bloquieg alemany de 2.02cm, i fer el punt.

En Pablo, que finalitza el punt, vist tàcticament i ofensivament, acaba el punt d’una manera molt complicada, ja que la col·locació li ve per darrere i no pel costat que és d’on l’hi ve normalment; i això fa que remati pràcticament sense mirar les mans del bloquieg. Això es deu a la seva bona intuïció i experiència, i al feedback entre ell i al seu company, per aquest saber on havia de col·locar la pilota.

Si analitzem la seva defensa, sabem que el seu bloqueig estava tapant la línia del remat de l’alemany, per tant ell havia d’estar atent per tal de rebre la pilota mentre es mou, la qual podria ser una pegada forta a la diagonal o el touch a la línia o a la diagonal curta. La seva col·locació al camp era correcte, ben flexionat i amb els braços oberts, però tot i així el remat va sortir disparat endarrere a causa del contundent atac alemany. Crec que el jugador estava massa endavant per a la defensa, ja que s’esperava que el remat anés molt més cap avall del que es pensava i per això no li va donar temps a rebre la pilota amb els braços sinó amb els canells. Aquesta acció provoca aquesta mala defensa.

Bibliografia:

·         - Pascual, X. (2010) La táctica individual dentro de los sistemas de juego. In: López Ros, V. i Sargatal, J. (editors) (2010) La táctica deportiva i la toma de decisiones. Càtedra d’EF i esports. UdG. Girona

·         - Riera, J (1989) Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportiva. INDE, Barcelona