Bàsquet: Futbol Club Barcelona-Reial Madrid

In the match of Regal Barça against Real Madrid that corresponds to the journey 15 of the regular league of ACB, they clashed two of the more important teams of Spain and which get the best results of the last seasons. In this article we specifically discuss the gamble which decided the match on the fourth quart. When there last 8 seconds of the match, Regal Barcelona has the possession of the ball and they had the chance to break the tie at 77. The coach of Barça called time out to calm his players and taught the last tactical instructions.

From the zone defense 2-3, Barça had to make an attack, or quickly attack with a triple shoot, or forcing the lack because Madrid had already on bonus. We can say the coach decanted to a triple shoot threw at the last second to ensure to go to the added time if they failed the shoot.

Madrid, as we have explained, was placed in zone, and following the orders of their coach, they didn’t do a personal lack, because it meant to give two free shoots to the rival and a guaranteed defeat because Barça tries to pass it from the sidelines to the best player on free shots.

The match ended with a tie to 77 because Barça failed the triple shoot.

From our point of view, Madrid realized a good defense because they pressed without force the lack but instead Barça didn’t take the situation of Madrid was in bonus, and tries to realize an entrance and forces a personal lack that probably would have lead to victory. On other hand the option of search a triple isn’t the most appropriated because the defense knows perfectly who is the best shooter of the rival team and because of this they knew which player would shoot. That’s the reason why the Barcelona attack would have used a play which had misplaced the rival defense and so scored or forced a lack.

Handbol: Anàlisi de dos equips de la Bundesliga: T.H.W. Kiel - V.F.J. Gummersbach

Ens disposem a analitzar una sèrie de partits de la Lliga Alemanya. No només analitzarem alguns dels aspectes tecnicotàctics individuals més utilitzats pels jugadors dels equips, sinó que per a l'observació, ens hem basat en un esquema de les fases de joc, tant en atac com en defensa. D'aquesta manera es podrà veure que el que hem analitzat és: Basant-nos sempre en aquest esquema, hem estudiat el següent partit: KIEL- S.G. W ALLAUGUMMERSBACH Un cop analitzats, hem estudiat les dades n'hem tret les conclusions que al final exposarem.

Anàlisi

Després d'analitzar aquests partits, ens endinsarem a descriure les situacions observades i farem especial èmfasi en les diferents fases del joc:

• La fases de l'atac amb possessió de pilota.

• La fases de la defensa quan l' adversari s'apodera de la pilota.

Fase de l'atac

En la primera fase del cicle del joc d'atac, ens trobem amb el contraatac. En els diferents partits observats, la majoria dels contraatacs es realitzen per pèrdues de la pilota de l'equip amb la possessió de la pilota, per passades dolentes, etc.

Una altra fase del joc d'atac és l'anomenat contraatac ampliat que també utilitzen els equips alemanys. El tipus de transició que més vegades es produeix en aquests partits és aquella en què la pilota surt paral·lela a la línia de banda per acumular la defensa cap a aquell costat i després realitzar una passada cap a l'altre costat, amb l'objecte de buscar els espais lliures en la zona contrària. També és bastant utilitzada la distribució per carrils. Aquesta sol acabar quasi sempre amb el llançament dels extrems.

Fase de la defensa

Aquesta part la dividim en quatre. La primera l'anomenem replegament i està en contraposició al contraatac de primera onada. Hem observat que els equips alemanys no tenen molt benestructurat el replegament. Creiem que és degut al fet que aquests equips utilitzen poc el contraatac.

La següent fase és la temporització del contraatac en contraposició del contraatac de segona onada. D'aquí deduïm que els equips alemanys no utilitzen molt el contraatac ja que prefereixen l'atac posicional, amb i sense circulació.

En la fase d'organització de la defensa, el sistema més utilitzat pels equips alemanys que hem observat és el 6:0 amb anticipació, que ho utilitzen perquè en els equips hi ha bons llançadors a distància i excepte excepcions no tenen segones línies hàbils i amb mobilitat.

L'última fase és el desenvolupament de la defensa, en la qual parlarem de totes les accions que es produeixen per portar amb èxit una bona defensa.

CONCLUSIONS

1.Respecte o les fases d'atac

Les dades semblen indicar la necessitat d'entrenar amb major freqüència. Les dues primeres fases del contraatac, atès que la xifra del quasi 30% d'errors és excessiva per a una de les situacions que se suposa que finalitzen els jugadors sols contra el porter. Amb respecte a l'organització i desenvolupament de l'atac, s'observa la necessitat de treballar el sistema fix 2:4 per ampliar recursos tacticocol·lectius en cas de necessitat. També es fa imprescindible la creació d'estratègies concretes per als períodes de temps en què s'actua amb un o dos jugadors menys.

Respecta a la fase defensa

La manca de contraatacs fa que aquestes dues fases siguin poc precises i poc estructurades. Seria convenient l'entrenament d'aquestes per desenvolupar- les de manera harmònica i eficaç.

En el desenvolupament de la defensa i davant de les dades observades, convindria utilitzar defenses individualitzades amb major o menor espai, defenses zonals molt profundes on els elements tals com l'empait, dissuasió, intercepció, etc.. fessin major acte de presència.

BIBLIOGRAFIA:

http://articulos.revista-apunts.com/47/ca/047_052-057_cat.pdf

http://gicom.umh.es/publicaciones/anarend.pdf

·       Riera, J (1989) Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportiva. INDE, Barcelona

Futbol

De tota la vida he jugat a futbol,

Esport col·lectiu: “són els esports on dos equips formats per varies persones, s’oposen als seus adversaris, a la vegada que cooperen entre si amb la possibilitat d’interrelacionar-se directament mitjançant el mòbil que està en joc.” Parlebás (1988).

Esport d'equip: “Auto-organització d'un grup que s'enfronta a un altre amb interessos antagonistes, que comparteixen un espai i unes regles comunes. Grehaine (2005)

concretament des dels 5 anys, vaig començar a l'escola de futbol de Sant Pol de Mar. Més tard vaig anar a Blanes, Lloret, Tordera i Ca la Guidó que es una barriada de Blanes. Al llarg dels 15 anys que porto jugant a futbol he pogut observar diferents tipus de tàctiques i estratègies dels diversos entrenadors que he tingut. He tingut 3 entrenadors que m'han marcat més en el temps que porto jugant a futbol. El primer va ser Jaume Coll que ens coneixia a la perfecció de feia uns anys i va fer un gran equip, gracies a ell vam assolir 2 ascensos seguits, amb ell vam aconseguir realitzar un futbol molt directe, guanyàvem els partits pràcticament en 30 minuts i desprès seguíem atacant amb menys intensitat però sempre deia que ho primer era disfrutar al camp i si guanyàvem millor.. Més tard vaig tindre un entrenador que ens feia jugar al “patadon” no li importava que juguéssim malament a més a més sempre feia critiques molt dures, nomes l'interessava guanyar i va crear un mal ambient al vestuari. L'entrenador que em va semblar més correcte va ser Rafa Gil que li agradava molt treballar amb la pilota, tot ho fèiem amb pilota, fins i tot els escalfaments.

Em centraré en un partit que vaig jugar quan estava al blanes i vam jugar contra el Lloret. Des del començament tots dos equips no creàvem ocasions ja que els entrenadors van proposar una tàctica molt defensiva ja que tots dos equips ens jugàvem el liderat, va ser més aviat una conservació de pilota entre tots dos equips, quan la perdia un l'altre tampoc era capaç de crear ocasions. A la segona part vam sortir tots dos equips molt més oberts i més agressius, gracies a això vam poder tindre moltes ocasions tots dos equips i faltes al voltant de l'àrea. El partit vam guanyar-lo gracies a l'estratègia en una falta una mica escorada, vam realitzar una jugada assajada que consistia en col·locar un jugador al costat de la barrera per molestar-la i amb un pase precís fer-li pa passada al jugador en qüestió i aquest amb un moviment deixar la barrera enrere i xutar a plaer.

Volei Platja: Jugada Herrera-Gavira vs Brink-Reckermann

Article de Tàctica

Anàlisis ofensiu i defensiu de Pablo Herrera

Esports Col·lectius: Tàctica

Bernat Llobet

Grup: German Delgado, Kim Blanch i Ferran Espriu

21/10/2010

En el partit de vòlei platja entre la millor parella espanyola del moment i 3era del rànking mundial, Pablo Herrera i Adrian Gavira, contra la millor parella alemanya del moment i 2na del rànking mundial,  Julius Brink i Jonas Reckermann, en el matx on es disputava la final de la prova del campionat del món a Àustria, analitzarem una jugada del 3er set, on faré un anàlisis ofensiu i defensiu tàcticament de Pablo Herrera.

La jugada pertany a l’últim set del partit, per tant les dues parelles ja duen la fatiga dels dos primers sets, i la seva concentració i resistència física és molt inferior a la del principi del partit. Això repercutirà en el joc de les dues parelles, i sobretot en la tàctica que han de fer servir per intentar guanyar el partit.

La jugada s’inicia amb el servei per part de l’equip espanyol, Pablo Herrera, amb un servei xino que sempre dificulta la seva recepció. La parella d’Herrera li marca un 1 amb un dit a cada mà, que vol dir que ell bloquejarà la línia del que remati dels contrincants, i ell s’haurà de posa a la diagonal. El oposat alemany realitza una bona recepció, la qual facilita la col·locació de dits del seu company, i el oposat fa un remat fort a la diagonal, evitant el bloqueig espanyol, i impactant la bola a les mans d’Herrera. La defensa no va ser del tot bona i la pilota va sortir cap a l’aire i gairebé fora del camp. El bloquejador espanyol va sortir corrents a buscar la pilota, tot i el salt del bloqueig i el canvi de ritme tant explosiu, arriba de manera que d’esquenes pot aixecar la bola i impulsar-la exactament a la zona d’atac. Per tant, en Pablo Herrera que havia defensat, té una molt bona col·locació d’esquenes del seu company, per rematar a la línia, evitant el bloquieg alemany de 2.02cm, i fer el punt.

En Pablo, que finalitza el punt, vist tàcticament i ofensivament, acaba el punt d’una manera molt complicada, ja que la col·locació li ve per darrere i no pel costat que és d’on l’hi ve normalment; i això fa que remati pràcticament sense mirar les mans del bloquieg. Això es deu a la seva bona intuïció i experiència, i al feedback entre ell i al seu company, per aquest saber on havia de col·locar la pilota.

Si analitzem la seva defensa, sabem que el seu bloqueig estava tapant la línia del remat de l’alemany, per tant ell havia d’estar atent per tal de rebre la pilota mentre es mou, la qual podria ser una pegada forta a la diagonal o el touch a la línia o a la diagonal curta. La seva col·locació al camp era correcte, ben flexionat i amb els braços oberts, però tot i així el remat va sortir disparat endarrere a causa del contundent atac alemany. Crec que el jugador estava massa endavant per a la defensa, ja que s’esperava que el remat anés molt més cap avall del que es pensava i per això no li va donar temps a rebre la pilota amb els braços sinó amb els canells. Aquesta acció provoca aquesta mala defensa.

Bibliografia:

·         - Pascual, X. (2010) La táctica individual dentro de los sistemas de juego. In: López Ros, V. i Sargatal, J. (editors) (2010) La táctica deportiva i la toma de decisiones. Càtedra d’EF i esports. UdG. Girona

·         - Riera, J (1989) Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportiva. INDE, Barcelona